Aquest és un homenatge a la meva àvia; i també a totes les persones que han deixat de caminar amb nosaltres en aquest llarg viatge de la vida.
Què podria explicar sobre la meva àvia? .... si em quedaria curta quan dic que era una gran persona, amb una bondat sense límits. El seu caràcter dolç i entranyable feia que tot fos més fàcil, incapaç de molestar a ningú.... Era una doneta menuda però amb un cor enorme; sempre pendent de que els del seu voltant no els faltés de res.
Encara recordo quan jo em llevava al matí per anar a treballar quan ella em sentia també es llevava per veure’m , i la seva pregunta de cada dia era si tornaria a casa a dinar. Iaia perdona’m si alguna vegada no t’havia fet prou cas quan tu em dedicaves tota l’atenció.
No vull parlar de la seva malaltia la qual ens la va robar; és massa dur...
Sempre amb un somriure a la cara, aquesta és la seva millor imatge que recordo. No hi ha dia en me vida des que ens va deixar que no pensi amb ella.
Tot el què explico de ella , la Roser, és bonic però és que realment és així, i suposo que la gent que la coneixia bé estarà d’acord amb mi.
Et trobo i et trobem molt a faltar, sobretot l’avi; has deixat un gran buit a casa.
Ara hem de continuar caminant sense tu; esperant noves alegries i projectes per a realitzar. Però amb tots els bons records que has deixat és el què ens dóna força per lluitar i tirar endavant. Ens queda molt per aprendre en aquesta vida i tu a partir d’ara seràs la nostra guia.
T’ESTIMO I L’ESTIMAREM SEMPRE, ARREVEURE.
Què podria explicar sobre la meva àvia? .... si em quedaria curta quan dic que era una gran persona, amb una bondat sense límits. El seu caràcter dolç i entranyable feia que tot fos més fàcil, incapaç de molestar a ningú.... Era una doneta menuda però amb un cor enorme; sempre pendent de que els del seu voltant no els faltés de res.
Encara recordo quan jo em llevava al matí per anar a treballar quan ella em sentia també es llevava per veure’m , i la seva pregunta de cada dia era si tornaria a casa a dinar. Iaia perdona’m si alguna vegada no t’havia fet prou cas quan tu em dedicaves tota l’atenció.
No vull parlar de la seva malaltia la qual ens la va robar; és massa dur...
Sempre amb un somriure a la cara, aquesta és la seva millor imatge que recordo. No hi ha dia en me vida des que ens va deixar que no pensi amb ella.
Tot el què explico de ella , la Roser, és bonic però és que realment és així, i suposo que la gent que la coneixia bé estarà d’acord amb mi.
Et trobo i et trobem molt a faltar, sobretot l’avi; has deixat un gran buit a casa.
Ara hem de continuar caminant sense tu; esperant noves alegries i projectes per a realitzar. Però amb tots els bons records que has deixat és el què ens dóna força per lluitar i tirar endavant. Ens queda molt per aprendre en aquesta vida i tu a partir d’ara seràs la nostra guia.
T’ESTIMO I L’ESTIMAREM SEMPRE, ARREVEURE.
4 comentaris:
Reina,
M'he emocionat aquesta tarda al veure el teu post dedicat a la teva àvia i ara que me l'he tornat a mirar hi torno.....
Em recorda......
Bufff....
Sempre estaran en els nostres cors i en els nostres records i estic segura que encara ara vetllen per nosaltres estiguin on estiguin!
Preciós homenatge Olga, que et fa ser més gran encara com a persona!
Un petó....
Hola guapa! per la descripció que fas de la teva iaia es nota com l'estimes...com diu la Montse en el record les persones tan estimades no desapareixen mai...
I tb per la descripció "entrenyable, amb un cor enorme..." ja sabem d'on has sortit tu...
Molt bon any guapa et desitjo lo millor! i a veure si un dia ens veiem amb persona!
Hola Olga,
un homenatge preciós li fas a la teva iaia, la estimes molt, no desapareixen mai les persones estimades.
Salutacions. Daniel
ho sento Olga. acabo de llegir el teu text.
saps que has escrit de lo millor forma??? amb paraules planeres, i deixant que les paraules surtissin de l'ànima, i directe al paper...sense filtres.
ho sento de nou per la pèrdua, i et felicito per l escrit.
un petó.
manel...
(records al meu amic Joan!!!)
Publica un comentari a l'entrada