dissabte, 3 de gener del 2009

La iaia


Aquest és un homenatge a la meva àvia; i també a totes les persones que han deixat de caminar amb nosaltres en aquest llarg viatge de la vida.
Què podria explicar sobre la meva àvia? .... si em quedaria curta quan dic que era una gran persona, amb una bondat sense límits. El seu caràcter dolç i entranyable feia que tot fos més fàcil, incapaç de molestar a ningú.... Era una doneta menuda però amb un cor enorme; sempre pendent de que els del seu voltant no els faltés de res.
Encara recordo quan jo em llevava al matí per anar a treballar quan ella em sentia també es llevava per veure’m , i la seva pregunta de cada dia era si tornaria a casa a dinar. Iaia perdona’m si alguna vegada no t’havia fet prou cas quan tu em dedicaves tota l’atenció.
No vull parlar de la seva malaltia la qual ens la va robar; és massa dur...
Sempre amb un somriure a la cara, aquesta és la seva millor imatge que recordo. No hi ha dia en me vida des que ens va deixar que no pensi amb ella.
Tot el què explico de ella , la Roser, és bonic però és que realment és així, i suposo que la gent que la coneixia bé estarà d’acord amb mi.
Et trobo i et trobem molt a faltar, sobretot l’avi; has deixat un gran buit a casa.
Ara hem de continuar caminant sense tu; esperant noves alegries i projectes per a realitzar. Però amb tots els bons records que has deixat és el què ens dóna força per lluitar i tirar endavant. Ens queda molt per aprendre en aquesta vida i tu a partir d’ara seràs la nostra guia.
T’ESTIMO I L’ESTIMAREM SEMPRE, ARREVEURE.